dilluns, 3 de juliol del 2017

He après molt de tu, Ariadna!




Hem estat un curs juntes, fent feines diferents però dins d’un mateix Departament, el d’orientació educativa. Jo com a tutora de la USEE (futura SIEI) i tu com a tècnica d’Integració Social.
I per què escric això en aquest bloc? Doncs perquè el seu objectiu és explicar-hi aspectes que fomentin la inclusió. I tu, Ariadna, ensenyes molt sobre inclusió als alumnes de l’institut, i de la forma més natural possible, sense haver-ho d’explicar en paraules, sinó que ho fas amb fets. Ets invident, i això significa que et desplaces amb bastó, que utilitzes l’ordinador per fer moltes de les teves tasques i que en ocasions escrius en braille (poques, perquè la majoria de coses, com ja he dit, les fas amb l’ordinador). Fent tot això demostres que les persones han de lluitar per aconseguir els objectius que es proposen.
Avui, malauradament, ens has dit adéu, perquè el projecte de què tu formaves part s’ha acabat. Amb aquest text et vull agrair el que m’has ensenyat a mi, als altres companys i als alumnes, però sense dir mentides. Potser algunes coses no les has pogut fer igual que jo o un altre company, i de mica en mica has anat adaptant la teva feina a les teves possibilitats (que són moltes), però això no ho fem tots? Jo tampoc puc fer la feina igual que la persona que hi havia abans, i segurament qui algun dia em substitueixi ho farà diferent, sempre buscant i enfortint allò en què és millor. Algunes coses no les has pogut fer, però altres les has fet molt bé, i quan has vist que alguna cosa no la podies fer com creies adient has demanat ajuda.
El proper curs sembla que no hi seràs, perdrem un gran referent de la inclusió al centre, però parlarem de tu i explicarem als alumnes tot el que hi feies i com ho fèiem. Segurament et convidarem a venir, i si pots ho faràs tu mateixa.
Que tinguis sort i puguis continuar treballant per la inclusió!